Percepción del impacto de la intervención teatral És Bo Xerrar de Ment en salud mental: estudio piloto mixto en el público asistente

Autores/as

  • David García Livingston Equipo de Atención Primaria de Montcada i Reixac Autor/a
  • Natalia Mangas Fernández Hospital de Sant Pau image/svg+xml Autor/a

DOI:

https://doi.org/10.5538/2385-703X.2026.31.5

Palabras clave:

Mental Health, Health Education, Health Promotion, Medicine in the Arts, Drama, Community Health Nursing

Resumen

 

Introducción: la evidencia sobre teatro y salud mental se ha centrado, principalmente, en intervenciones basadas en la participación activa, mientras que la experiencia del espectador ha sido escasamente explorada como recurso de sensibilización y promoción de la salud mental comunitaria.

Objetivos: evaluar la percepción del público asistente a la obra teatral És Bo Xerrar de Ment respecto a su utilidad percibida para abordar temas de salud mental, su capacidad para generar identificación emocional, la claridad del mensaje y la eficacia percibida del teatro como herramienta de sensibilización.

Material y métodos: se realizó un estudio piloto observacional, transversal y descriptivo, con enfoque mixto, mediante un cuestionario autoadministrado posfunción diseñado ad hoc. Participaron 250 asistentes, que valoraron utilidad, identificación emocional, eficacia percibida del teatro y claridad del mensaje mediante una escala de Likert. Además, se analizaron cualitativamente 222 respuestas abiertas breves mediante categorización semántica descriptiva. Se realizaron análisis descriptivos y comparaciones no paramétricas según el sector profesional.

Resultados: las valoraciones fueron elevadas, con porcentajes de acuerdo superiores al 90 % en utilidad, claridad del mensaje y eficacia percibida. En los análisis exploratorios por sector profesional, se observaron diferencias en identificación emocional y eficacia percibida, con puntuaciones más altas en el ámbito sanitario. En el análisis cualitativo, predominó la categoría «eficacia teatral» (64,0 %), seguida de «aprendizaje/pedagogía» (14,4 %), «valores/ actitudes» (14,0 %) y «emoción/impacto» (7,7 %).

Conclusiones: la obra És Bo Xerrar de Ment fue valorada favorablemente por el público asistente y mostró potencial como recurso educativo y comunitario para la sensibilización en salud mental. Se requieren estudios pre-post y longitudinales para evaluar su impacto sostenido.

Palabras clave: Mental Health, Health Education, Health Promotion, Medicine in the Arts, Drama, Community Health Nursing.

Biografía del autor/a

  • David García Livingston, Equipo de Atención Primaria de Montcada i Reixac

    Enfermero del Equipo de Atención Primaria de Montcada i Reixac. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

  • Natalia Mangas Fernández, Hospital de Sant Pau

    Enfermera educadora en diabetes. Servicio de Endocrinología y Nutrición. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.

    Miembro del equipo de investigación de Medicina Translacional: Endocrinología, Diabetes y Nutrición. Institut de Recerca Sant Pau. Barcelona.

Referencias

1. Generalitat de Catalunya. Programa de prescripción social y salud. Canal Salut; 2025. Disponible en: https://canal salut.gencat.cat/ca/videosalut/temes/informacio-serveis/ programa-prescripcio-social-salut/

2. Generalitat de Catalunya. Millora el benestar emocional i el suport social a Catalunya segons l’ESCA 2024. Govern de la Generalitat; 2025. Disponible en: https://govern.cat/ gov/notes-premsa/764168/millora-benestar-emocional-suport-social-catalunya-segons-lesca-2024

3. Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Persones adultes amb problemes de depressió o ansietat. Barcelona: Idescat; 2024. Disponible en: https://www.idescat.cat/ pub/?id=indbps&n=9429

4. Agència de Salut Pública de Catalunya. Prescripció social i salut: un camí de doble direcció entre la consulta i la co-munitat. Presentació Dijous de Salut Pública; 2022. Dis-ponible en: https://salutpublica.gencat.cat/web/.content/ minisite/aspcat/publicacio_formacio_recerca/formacio/ dijous-salut-publica/2022-09-29-Prescripcio-social/ 2022_09_29_Dijous-SP-Prescripcio-Social_Joan-Colom_ OK_DEF.pdf

5. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Actius i salut: mapa d’actius per a la salut. Barcelona: ASPCAT; 2025. Disponible en: https://salutpublica.gencat.cat/ca/ agencia/plans-estrategics/pinsap/accions-eines-projectes-relacionats/actius-salut/

6. Generalitat de Catalunya. Catalunya, pionera en la imple-mentació de la prescripció social a l’atenció primària. Nota de premsa; 2020. Disponible en: https://govern.cat/sala-premsa/notes-premsa/400403/catalunya-pionera-en-la-implementacio-de-la-prescripcio-social-a-l-atencio-primaria

7. Generalitat de Catalunya. Es duplica la prescripció social a l’atenció primària a Catalunya en un any. Nota de prem-sa; 2024. Disponible en: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/589562/duplica-prescripcio-social-atencioprimaria-catalunya-any

8. Generalitat de Catalunya. Prop de 30 mil persones han rebut l’últim any una prescripció social des de l’Atenció Primària per millorar el seu benestar emocional. Nota de premsa; 2025. Disponible en: https://govern.cat/salaprem-sa/notes-premsa/691202/prop-30-mil-persones-han-rebut-lultim-any-prescripcio-social-latencio-primaria-millorar-benestar-emocional

9. World Health Organization (WHO). Health Evidence Net-work Synthesis Report 67: What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being? A sco-ping review. Copenhague: WHO Regional Office for Eu-rope; 2019. Disponible en: https://iris.who.int/server/api/ core/bitstreams/e1cc8536-773d-446f-9822-8ae376f4 1415/content

10. Organización Panamericana de la Salud (OPS). Salud+Arte: proteger la salud y el bienestar mediante el arte. Washing-ton, D. C.: OPS; 2022. Disponible en: https://www.paho. org/es/saludarte-proteger-salud-bienestar-mediante-arte

11. Jiang L, Alizadeh F, Cui W. Effectiveness of drama-based intervention in improving mental health and well-being: a systematic review and meta-analysis during the COVID-19 pandemic and post-pandemic period. Healthcare (Basel). 2023;11(6):839.

12. Constien T, Khanna A, Wiberg A. Client experiences of drama therapy: a systematic review and qualitative meta-analysis. Qual Psychol. 2024;12(3):311-37.

13. Spencer R, Hwang J, Sinclair RG, Alramadhan F, Montgo-mery S. «I want to be screened just like the pirates!»: the power of community-based participatory research (CBPR) theatre to aid research participation. Gateways. 2023; 16(1).

14. Massar K, Sialubanje C, Maltagliati I, Ruiter RAC. Exploring the perceived effectiveness of applied theater as a mater-nal health promotion tool in rural Zambia. Qual Health Res. 2018;28(12):1933-43.

15. Grewe ME, Taboada A, Dennis A, Chen E, Stein K, Watson S, et al. “I learned to accept every part of myself”: the trans-formative impact of a theatre-based sexual health and HIV prevention programme. Sex Educ. 2015;15(3):303-17." "16. Mutahar R, Kusumaningrum A, Sartika DD, Budiarto W. The enhancement of pregnant women’s knowledge and attitude to maternal health through art of ‘Dulmuluk’ in Ogan Ilir District, South Sumatera. En: Proceedings of the 1st Public Health International Conference (PHICo 2016); 2016 Dic 1-2; Medan, Indonesia. Advances in Health Scien-ces Research; vol. 2. Dordrecht: Atlantis Press; 2017.

p. 195-9.

17. Pufahl J, Reina-Muñoz C, Bayne H. Theatre Connect: key strategies for facilitating LGBTQQ youth theatre programs. Health Promot Pract. 2021;22(1 Suppl):31S-34S.

18. Anari A, Dadsetan P, Sedghpour BS. The effectiveness of drama therapy on decreasing the symptoms of social anxie-ty disorder in children. Eur Psychiatry. 2009;24(S1):S514.

19. Mosavel M, Thomas T. Project REECH: using theatre arts to authenticate local knowledge. New Solut. 2009;19(4): 407-22.

20. Barnish MS, Nelson-Horne RV. Group-based active artis-tic interventions for adults with primary anxiety and de-pression: a systematic review. BMJ Open. 2023;13(6): e069310.

21. Bellavista-Rof C, Mora-Giral M. Prevención y tratamiento de los trastornos mentales a través del teatro: una revisión. Rev Psic Clin Niños Adolesc. 2019;6(3):76-87.

22. Rousseau C, Benoît M, Gauthier MF, Lacroix L, Alain N, Rojas MV, et al. Classroom drama therapy program for immigrant and refugee adolescents: a pilot study. Clin Child Psychol Psychiatry. 2007;12(3):451-65.

23. Igbaba SO. Mental health promotion for internally dis-placed persons using drama therapy in Makurdi Area, North Central Nigeria. Int J Curr Res Humanit. 2023;26(1): 377-400.

24. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Cómo el teatro puede mejorar la salud mental de personas con enferme-dades neurodegenerativas. Barcelona: UOC; 2024. Dis-ponible en: https://www.uoc.edu/es/news/2024/como-el-teatro-puede-mejorar-la-salud-mental-de-personas-con-neurodegeneracion

25. Ajuntament del Prat de Llobregat. La prescripció social: cultura. El Prat de Llobregat; 2025. Disponible en: https:// www.elprat.cat/persones/viure-en-salut/la-prescripcio-social/cultura

Descargas

Publicado

01-05-2026

Número

Sección

Artículo original